EL CLUB BÀSQUET ARTÉS A LLIGA EBA

Entrevista al president i els expresidents del club

El passat 6 de març de 2020, TvArtés va tenir l’oportunitat d’entrevistar a l’actual president del Club Bàsquet Artés, Santi Perramon, i els seus expresidents; Joan Angla, Víctor Berenguer, Jordi Prat i Xavier Illa. Per a causes majors, Antonio Fàbregas, el primer president del CBA, no va poder assistir a la tertúlia. L’objectiu d’aquesta trobada fou per parlar de l’ascens a la lliga EBA, de la trajectòria del club i també com s’ha viscut aquest últim any caracteritzat per la Covid-19.

Antonio Fàbregas: 1984 – 1989 , Joan Angla: 1989-1992 , Víctor Berenguer: 1992 – 2004 , Jordi Prat: 2004 – 2012 , Xavier Illa: 2012 – 2019 
Santi Perramon: 2019 – Actualitat

Com esteu vivint des del Club la situació actual? 

[Santi Perramon] La temporada passada va ser molt atípica, perquè al mes de març les competicions es van acabar i en aquell moment érem líders de Copa Catalunya. Un cop es van tancar les competicions i després d’una sèrie de deliberacions de la Federació Catalana i Espanyola, es va decidir que tots els equips que estaven a primera posició ascendissin directament, en el nostre cas, a Lliga EBA. A nosaltres ens feia molta il·lusió engegar aquest projecte tot tenint en compte la trajectòria que ha tingut el club durant tots aquests anys. Fins al mes de novembre no vam poder iniciar la lliga. Vam tornar en un format ben diferent; sense públic, un factor molt important pel club. A dia d’avui, “virtualment” estem salvats, seguim endavant i de cara l’any que ve seguirem a EBA. Ens falten quatre partits i esperem acabar amb un bon nivell el final d’aquesta lliga. 

 

Com i per què es va fundar el Club Bàsquet Artés? Els orígens del Club. 

[Víctor Berenguer] A Artés ja s’hi havia fet bàsquet, però sense estar federats. Nosaltres jugàvem a l’escola, al Casal. Recordo que hi ha alguna foto de l’equip on anàvem vestits i equipats. Com a anècdota però, el rector de l’època no volia que anéssim amb samarreta i tampoc no deixava entrar a les noies a la pista perquè no veiessin les cuixes dels jugadors. És per això que ja no hi va haver més bàsquet fins que es va fer un equip a nivell d’escola, associat amb el Consell Escolar de Manresa, on ja hi havia equips. EL CLUB BÀSQUET ARTÉS A LLIGA EBA ENTREVISTA AMB EL PRESIDENT I ELS EXPRESIDENTS DEL CLUB Quan es va fer la pista al camp de futbol, ja es va fer algun equip. Fou aleshores que es va constituir la primera Junta (1985) amb l’Antonio Fàbregas, la Roser Picanyol, el Canet, el Cuadrado, el Fluriach… El Fluriach va venir de la Salle de Manresa, i va influir molt en el bàsquet artesenc. Estava al corrent de tot i es feia càrrec del transport. Al Llobet i a mi, ens va pagar un curs d’entrenadors. El Llobet el va fer però jo no, perquè em van cridar per anar a fer la mili. És una de les coses que em sap més greu, haver estat ficat al bàsquet i no tenir carnet! El Llobet va anar seguint i recordo que ell va anar a les Monges, on hi havia un equip femení molt fort.

[Jordi Prat] El bàsquet de les Monges, aleshores anomenat Escola de Santa Maria, estava vinculat amb el bàsquet d’Artés i quan acabaven 8è, passaven al Club. 

[Víctor Berenguer] Un any que hi havia poca canalla vam ajuntar nens i nenes dels Nacionals (l’Escola Doctor Ferrer) i de les Monges. 

[Xavier Illa] De seguida, ja hi va haver molt ambient al pavelló. 

[Joan Angla] Als primers anys, ja érem a primera Catalana amb el Cura, Quim Grau, Pere Bujons, el Pujolreu, l’Altimira… Gent de Sallent i de Manresa. 

Quina ha estat l’evolució del bàsquet? 

[Víctor Berenguer] Ha estat positiva en tots els aspectes, no hi ha hagut un retrocés. No recordo que s’hagi baixat mai de primera a segona categoria. Sempre ens hem anat mantenint i/o pujant de categoria. 

[Xavier Illa] Al principi, es va començar amb equips més grans, amb Júniors i Juvenils. No hi havia tants equips de canalla com ara. 

[Víctor Berenguer] Abans estaves obligat a tenir Sènior, Júnior i Cadet. Recordo que vam haver d’agafar nens i nenes de Sant Fruitós per fer equips. 

[Santi Perramon] Ara, totes les línies estan plenes.

[Xavier Illa] El femení fou més contemporani. Tot i que hi va haver molts equips femenins abans del Club, aquests no van tenir continuïtat. Tot i així, va formar-se algun equip esporàdic. 

[Víctor Berenguer] Es va crear un equip d’exjugadores, però no va tenir gaire èxit. El Club va haver de pagar-ne les conseqüències i molts partits no es van poder jugar perquè no s’arribava al nombre mínim de jugadores. Des d’aleshores, va costar molt crear un nou equip femení al Club. 

[Xavier Illa] Va ser fins l’any 2000 que no hi va haver una estructura femenina més consolidada. I actualment, hi ha des de l’equip Sènior fins als Minis. A més a més, hi ha hagut molta gent de pobles veïns (Calders, Sallent, Avinyó…) que s’ha incorporat al Club. 

Quines han estat les claus de l’èxit per haver arribat fins a aquí? 

[Jordi Prat] És veritat que sempre hi ha hagut molta fal·lera per part del públic, molta gent bolcada a l’equip. A més a més, cal tenir present tota la gent que ha tirat endavant el Club. Sense els patrocinadors i la gent que hi ha estat darrere no hauria estat possible. 

[Víctor Berenguer] El bàsquet sempre ha estat molt consolidat dins del poble juntament amb el futbol, a excepció d’un parell d’anys que va haver-hi futbol sala. 

[Xavier Illa] Si hi ha afició, la gent s’anima. L’afició no ha parat mai. A més a més, el bàsquet s’ha convertit en una activitat social del poble. 

Quants socis/sòcies hi ha actualment al Club? 

[Xavier Illa] Actualment, el CBA té entre 300 i 350 socis. Hi ha una quantitat de socis que hi han estat tota la vida. Del total de socis i sòcies, aproximadament 150 són “històrics”. També hi ha un dels membres familiars de la canalla que s’afegeixen com a socis/es. A dia d’avui, és més fàcil aconseguir socis/es, però al principi s’empaitava la gent perquè ho fos. 

[Víctor Berenguer] S’ha intentat que el Club Bàsquet Artés fos una família. Mai s’ha obligat a pagar entrada per veure els partits. El pavelló sempre ha estat un lloc de retrobament. 

 

Es duien a terme iniciatives per fer diners? 

[Víctor Berenguer] Recordo que a part de les tires, vam vendre unes butlletes amb números del 0 al 99 a la gent. El número guanyador anava relacionat amb les últimes dues xifres amb les que acabava el resultat el partit. Les veníem a tota la gent, inclús a aquella que no venia als partits. Eren uns diners que ja teníem assegurats i que anaven molt bé. 

[Jordi Prat] En un concurs d’esmaixades vam fer el “Busk’m la Caca”. Vam dividir el terreny del pavelló en 100 caselles, es va deixar que dues vaques voltessin lliures per la pista i aquelles caselles on aquestes vaques feien les seves necessitats, representaven els números guanyadors. És una de les iniciatives que a dia d’avui es recorden més. També vam dur a terme una pàgina web. Compraves virtualment jugadors del club i en funció de les seves valoracions, els jugadors pujaven i baixaven de valor. Va estar molt bé. Aquí no vam fer tants diners, però va ser molt útil per fomentar la coneixença dels jugadors i jugadores del Club. També s’han dut a terme altres iniciatives, com ara la botifarrada amb el partit del Sènior A, i els concerts que es feien a cada temporada. Aquestes iniciatives van donar peu a l’aparició de l’himne del Club. 

[Víctor Berenguer] Va haver-hi una època en què l’Ateneu ens va ajudar molt econòmicament. Ens va patrocinar un parell de temporades. El mateix jovent, que jugava a bàsquet, hi va posar de la seva part. A més a més, cal fer esment al 3×3 que se celebra, encara ara, cada any per la Festa Major. Hi havia força “addictes al bàsquet” que van fer-ho possible. 

Sempre hi ha hagut patrocinador a l’equipatge del Club? 

[Xavier Illa] Sempre s’ha intentat tenir patrocinador, però durant molts anys no n’hi ha hagut. Recordo que l’equip femení va ser patrocinat pel Centre Excursionista d’Artés. Fer xarxa amb les entitats del poble també ha estat essencial pel Club. 

[Víctor Berenguer] Com que érem un club esportiu, l’Ajuntament ens dona una subvenció cada any. En el seu moment, ens hauria agradat que els diners haguessin estat destinats al patrocini del Club. L’Ajuntament no ho va fer, perquè si ho feia pel bàsquet també ho havia de fer per les altres entitats del poble. Vaig anar-hi moltes vegades, però no ho vam aconseguir. 

[Jordi Prat] Com a anècdota, quan el Víctor i el Josep Maria Comas ens van agafar com a relleu generacional, ens van dir que ells hi posaven diners i que, moltes vegades, era difícil de recuperar-los. Això ens va tirar una mica enrere, perquè érem joves i no teníem recursos. Però és veritat que, durant molts anys, el Víctor i el Josep Maria van destinar diners al Club.

[Víctor Berenguer] El Club ens trucava, demanant diners perquè els necessitava pagar els arbitratges. Jo com que em feia càrrec dels comptes, ja els deia que portaria els diners. Era complicat tirar endavant l’entitat, econòmica i legalment. En aquell moment, a la junta no hi havia gaire gent. Vam quedar el meu cunyat, la meva germana, el Comas… A més a més, vam dur a terme la proposta d’agafar el bar, que aleshores era a dins del pavelló, i transformar-lo en una zona social. Malauradament, no ho vam aconseguir. 

[Jordi Prat] Hagués estat un moment fàcil per abandonar i no seguir amb el Club, però no ho vam fer. 

[Víctor Berenguer] La nova generació va portar un nou canvi d’aires i això va animar molt al Club a seguir endavant com a entitat. Què us va sorprendre més quan vau entrar com a presidents? 

[Jordi Prat] El que em va sorprendre més va ser el què em va dir el Víctor respecte els diners. A més a més, són moltes hores que hi destines; gestió econòmica (pressupost, patrocinadors, fitxatges…); gestió de l’equipatge (números, quantitat, entregues…). Aquest darrer és el que em va sorprendre més. Sort del Josep Illa que va encarregar-se de tot l’equipatge. Érem pocs a la junta, i tots fèiem de tot. 

[Joan Angla] En comparació amb la nostra època, que érem força gent, la feina quedava repartida entre tots i totes. Sobretot, destacar la gestió econòmica del Josep Illa. 

Recordeu alguns partits memorables? 

[Jordi Prat] Recordo un partit que es va jugar a la Seu d’Urgell. Vam anar-hi força gent amb autobús. Vam guanyar, vam baixar tots a la pista de bàsquet i ho vam celebrar amb ampolles de cava. 

[Víctor Berenguer] (Referent al partit que comenta el Jordi Prat) Jovent d’Artés, que treballava a Andorra, també va venir. 

[Joan Angla] Els partits que més recordo són contra els de la Salle de Manresa. Tan si eren visitants com si jugaven aquí a Artés, sempre es creien els reis. Els partits Artés – Salle eren considerats un derbi. 

[Xavier Illa] Hi va haver moltes rivalitats amb la Salle. Recordo força promocions de descens també, com el partit a Salt o el partit a Pineda. D’altra banda, també es va crear molt caliu el dia que es va pujar a Copa Catalunya, competició de la qual vam celebrar la final aquí a Artés. [Jordi Prat] Un dia vam entrar al pavelló de Manresa amb una furgoneta reproduint l’himne del Club Bàsquet Artés. 

[Víctor Berenguer] Recordo un partit de diumenge al matí que vam perdre només d’un punt. La gent anava marxant pensant-se que havíem perdut però, un cop revisat l’acte, vam veure que havíem guanyat! 

Quins canvis suposa estar en una lliga estatal? 

[Santi Perramon] Un dels canvis principals és a nivell econòmic. La quantitat de patrocinadors ha crescut, així com també el cost de les llicències, arbitratges i desplaçaments compartits amb la resta d’equips que juguem a EBA. A dia d’avui, tota la gestió de les fitxes dels jugadors i del seu equipatge suposa molts més diners. Aquest any, teníem clar que el pressupost de l’equip, pel què fa a jugadors, l’havíem de seguir mantenint com. Destacar, principalment, els nous patrocinadors tant al primer equip com als equips femenins, ja que això ha estat una injecció important de diners al Club (Grup Via, Helion i Marcel Cunill Assegurances). A causa de la Covid-19, l’estiu passat no vam poder fer el campus de bàsquet, un dels esdeveniments més importants del Club, el qual atrau a molta gent del Bages i d’altres comarques. És un campus que ens enriqueix molt a nivell esportiu i personal, i hi tenim un referent excel·lent, Rafa Martínez, gran persona i jugador. A més a més, tenim unes instal·lacions que volem potenciar i posar en valor. Esperem que aquest estiu que ve puguem tornar a fer-ne una altra edició. 

Com veieu el futur del club? 

[Xavier Illa] Que un poble com Artés que tingui un equip a lliga nacional és motiu d’orgull, perquè és un fet poc freqüent. La filosofia ha estat la d’intentar mantenir que al primer equip sempre que hi hagi gent d’Artés, i això ens obliga a treballar la base perquè el Sènior A tingui sentit. És un any molt estrany i l’únic que podem fer és esperar el retorn de la normalitat. Com a visió de futur, d’aquí a dos o tres anys, si aquest equip es consolida, es pot millorar en qualitat. Cal destacar que les bases, tant a nivell d’equips masculins com femenins, estan totes ben fonamentades i consolidades. 

[Jordi Prat] L’objectiu del Club sempre ha estat que hi hagi bàsquet i que com més canalla pugui fer bàsquet millor. Des del 1984 hem anat pujant, tant a nivell d’equips com de categories. Ha estat un procés gradual, que ens ha permès créixer. Esperem seguir així. 

[Santi Perramon] Durant aquests darrers 5 anys, s’ha fet un molt bon treball de base, han anat sorgint grups molt bons amb l’oportunitat de pujar de categoria. En el cas femení, va haver-hi una època no gaire bona, però portem uns anys que gaudim de Júnior, Sub-21 i Sènior. Ho valorem molt positivament. A més a més, una de les activitats més importants del Club és la Psicomotricitat. Aquesta extraescolar, que agrupa nens i nenes de P3, P4 i P5, els ajuda a interactuar, conèixer-se entre sí i, alhora, fer activitat esportiva. És aquí on inicien el camí cap al què serà per a ells i elles l’escola de bàsquet “pura i dura” al cap d’uns anys. A dia d’avui, hi ha molts grups que estan perdent l’oportunitat de jugar partits, especialment aquells que era el seu primer any. Des del Club, haurem de treballar fort per recuperar la motivació a tots/es aquells/es que no han pogut gaudir i jugar encara un partit de bàsquet. I una novetat molt important ha estat la vinculació amb el Bàsquet Manresa. Des de la Junta vam parlar-ho i debatre-ho i vam veure que obria moltes portes i relacions. A nivell esportiu estem molt contents. 

[Víctor Berenguer] Veure fotos de tots els jugadors i de totes les jugadores del Club Bàsquet Artés és una gran satisfacció! Mirar enrere i veure que tot el que vas fer ha valgut tant la pena.

Text entrevista: Abril Cantó Llumà 

Imatges: Arxiu Club Bàsquet Artés