QUÈ ÉS LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA?

L’any 2020 ens ha fet replantejar moltes qüestions. Una d’elles és que cal repensar el sistema alimentari com a tema central i un dels grans reptes de la nostra societat. La crisi de la COVID-19 ha qüestionat els sistemes alimentaris hiperglobalitzats, reposicionant les nostres prioritats i ha fet palesa la importància d’esdevenir resilients al llarg de tota la cadena alimentària. Des de la perspectiva de la sobirania alimentària, l’àmbit agroalimentari es considera una qüestió estratègica que té a veure amb la salut i el territori, però també amb la cultura, el patrimoni, el teixit social i econòmic, l’educació, els valors i els principis que defineixen el sistema socioeconòmic i polític vigent. El terme sobirania alimentària va ser introduït l’any 1996 pel moviment Via Campesina, però és una definició en elaboració permanent, ja que ha anat incorporant altres àmbits i s’ha d’adaptar a cada context i territori. Entenem que la sobirania alimentària és el dret dels pobles a disposar d’aliments saludables, culturalment adequats, accessibles, produïts de forma justa i sostenible, a més del dret a decidir de forma participativa el propi sistema alimentari. La sobirania alimentària dona prioritat a les economies locals i garanteix els drets dels qui produeixen aliments. Al mateix temps, la sobirania alimentària comporta relacions socials lliures de desigualtat en el marc dels sistemes agroalimentaris . La reivindicació de la sobirania alimentària transcendeix, per tant, els aspectes estrictament productius i alimentaris, ja que pretén avançar cap a una societat dotada d’un model més just i també més sostenible. 

Així, podríem resumir els principis de la sobirania alimentària en els termes següents: 

  • Sistemes alimentaris territorialitzats per garantir el dret a una alimentació sostenible, saludable i culturalment apropiada 
  • Producció de proximitat i valorització de la pagesia 
  • Relacions comercials justes entre producció i consum 
  • Apoderament i control dels recursos naturals per part de les comunitats locals 
  • Sostenibilitat ambiental, econòmica i social al llarg de la cadena alimentària
Com concretar la sobirania alimentària en termes pràctics? 

Des de fa ja anys, nombroses entitats impulsen iniciatives per avançar cap a la sobirania alimentària i la transició a sistemes locals d’alimentació sostenible, inclusius i diversificats, que assegurin menjar saludable, just i accessible al conjunt de la població, i que alhora donin suport a les economies locals. Fa tres anys es va crear la Xarxa de Sobirania Alimentària de la Catalunya Central (XaSACC), amb la voluntat de trobar sinergies entre diferents entitats i projectes agroecològics del territori; també vol ser un espai per a la promoció de polítiques públiques innovadores que responguin de forma pràctica a les demandes de la societat en l’àmbit agroalimentari. Per aquest motiu, creiem que la Fira pot fer d’altaveu per donar a conèixer algunes de les nombroses experiències que es realitzen en aquesta direcció i en el nostre entorn. Aquestes iniciatives treballen per reforçar grups i cooperatives de consum, conservar la biodiversitat agrícola, difondre els coneixements agroecològics, facilitar l’accés a la terra i altres recursos productius, com és el cas del Banc de Terres en Xarxa, o posar en funcionament o millorar projectes agraris, com és el cas de Suport Pagès, entre molts altres aspectes.

SUPORT PAGÈS 

 

ACOMPANYAMENT INTEGRAL DE LA PAGESIA LOCAL 

Què és suport pagès? 

Suport pagès és un servei local d’acompanyament de la pagesia cap a la transició agroecològica, una iniciativa de la Xarxa per la Sobirania Alimentària de la Catalunya Central que respon a dos objectius: 

  • Millorar la viabilitat econòmica, ecològica i social de les iniciatives locals de producció agropecuària professional. 
  • Promoure el relleu generacional i la instal·lació en el sector primari de noves iniciatives de producció agropecuària.

Acompanyar la pagesia cap a la transició agroecològica vol dir donar suport a la pagesia local, que ens proveeix d’aliments de proximitat més sostenibles, i promoure la defensa del territori i la conservació del paisatge, el medi ambient i el patrimoni agroalimentari. Així mateix, Suport pagès vol fomentar l’ocupació i l’economia social i solidària en l’àmbit agroalimentari en benefici del bé comú i el benestar de la ciutadania. El projecte s’inicià el 2019 amb la creació de tres serveis locals a Manresa, Navàs i Artés, i continuarà el 2021 amb la voluntat de crear més serveis locals a altres municipis del Bages i la Catalunya Central.

Qui se’n pot beneficiar?

Els serveis locals atendran totes les demandes d’acompanyament de la pagesia professional ja establerta als municipis implicats, independentment del model de producció que s’estigui desenvolupant. L’acompanyament que s’oferirà tendirà, però, a promoure la consolidació dels projectes i a orientar-los en les propostes de l’Agroecologia i l’Economia Social i Solidària.  L’acompanyament en la instal·lació de projectes de nova creació també es durà a terme en aquesta mateixa direcció.

Àmbits d’acompanyament: 

Per tal de donar una resposta el més integral possible als reptes que afronta la pagesia, els serveis locals oferiran acompanyament en els àmbits temàtics següents:

  • Creació i consolidació de projecte Pla d’empresa, pla de millora, pla de finançament, comercialització, màrqueting, etc. 
  • Producció i planificació Organització de la producció, implantació de millores, diversificació, gestió integral de finques, etc. 
  • Fiscalitat i tramitació administrativa Inscripcions, permisos, llicències, règims fiscals, segells de qualitat, certificat de Producció Agrària Ecològica, etc. 
  • Ajuts públics Subvencions per a mesures agroambientals, primera instal·lació per a joves, foment de la producció agrària ecològica, la cooperació, els circuits curts de comercialització, etc.
Com funcionen els serveis locals? 

La raó de ser dels serveis locals és fer un acompanyament el més personalitzat i proper possible a la pagesia local. D’acord amb la seva vocació de servei públic, i gràcies al finançament dels ajuntaments implicats, el Consell Comarcal del Bages i la Diputació de Barcelona, els serveis locals de Suport pagès brindaran fins a 10 hores anuals d’acompanyament gratuït a les iniciatives de producció agropecuària professional que hi estiguin interessades. 

Els acompanyaments es realitzaran a petició de la pagesia interessada: 

  1. Contactar amb el servei local del municipi corresponent 
  2. Visita, entrevista i pla de treball 
  3. Derivació a la persona experta corresponent (en cas que sigui necessari) 
  4. Avaluació i tancament de l’acompanyament

Suport pagès a Artés 

Servei local d’acompanyament de la pagesia d’Artés ·
Dolors Pujols Tècnica de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Artés
promoeco.artes@artes.cat / 93 830 50 01

Altres serveis locals: 

Servei local d’acompanyament de la pagesia de Manresa ·
Alba Alsina Serra Tècnica d’Entorn Natural de l’Ajuntament de Manresa
aalsina@ajmanresa.cat / 93 878 24 79 

Servei local d’acompanyament de la pagesia de Navàs ·
Uriel Montesinos Regidor Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Navàs
93 839 00 22

BANC DE TERRES DE LA CATALUNYA CENTRAL 

Per mitjà de la participació de l’Ajuntament en la Xarxa per la Sobirania Alimentària de la Catalunya Central (XaSACC), col·laborem també amb el Banc de Terres en Xarxa, una proposta del projecte BCN Smart Rural, coordinat per la Diputació de Barcelona, en el qual participen també el Consorci de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya. El projecte té per objectiu impulsar el desenvolupament territorial per mitjà d’estratègies innovadores i crear un nou model o relat per un desenvolupament agrari intel·ligent a la Barcelona rural.

Què és el Banc de Terres en Xarxa? 

La finalitat del Banc de Terres en Xarxa és contribuir a la mobilitat de les terres cultivables, especialment d’aquelles que estan abandonades o en desús per manca de relleu generacional, amb l’objectiu de facilitar la recuperació i l’accés a la terra, ja sigui per ampliar les dimensions de l’explotació i fer-la rendible o bé per donar accés a una nova pagesia (nous emprenedors del món rural). El Banc de Terres en Xarxa vol establir mecanismes de cooperació i transferència mútues entre els deu bancs de terres que existeixen actualment a Catalunya, i vol ser un incentiu per a la creació de nous bancs de terres que posin a disposició el coneixement i comparteixin l’experiència adquirida.

Com funciona? 

Els bancs de terres disposen d’un registre de terres i sol·licitants, on tant els propietaris com els qui volen accedir a unes terres poden consultar informació. El Banc de Terres en Xarxa ofereix una plataforma virtual des d’on es pot accedir a la informació de tots els bancs de terres de la xarxa, i també als centres gestors de cadascun d’aquests. A la plataforma, els sol·licitants poden consultar les terres disponibles i el propietari pot visualitzar les seves terres en la plataforma. Per donar-se d’alta o inscriure’s al registre cal emplenar un document. Cada banc de terres té el propi registre i, per tant, per accedir-hi cal posar-se en contacte amb el banc de terres més proper. Els propietaris poden donar de baixa les seves parcel·les del banc de terres quan ho desitgin. Hauran de sol·licitar-ho mitjançant la plataforma o directament a l’entitat gestora corresponent. http://bancdeterres.cat

Quan la institució gestora rep la sol·licitud de cerca de terres o d’alta per aportar-n’hi, es posarà en contacte amb la persona o entitat sol·licitant. En alguns casos, abans de la inscripció definitiva, cal fer una entrevista personal amb el tècnic del banc de terres per conèixer de primera mà quines són les inquietuds, tant de la persona sol·licitant de terres com les característiques i requeriments de qui les ofereix. Un cop es coneguin les terres i les persones interessades, es valorarà la proposta del projecte dels demandants i seran proposats a la propietat de la terra. Si ambdues parts hi estan interessades, s’establirà un contracte o la fórmula que millor s’adapti als interessos de les dues parts.

Banc de Terres de la Xarxa de Sobirania Alimentària de la Catalunya Central 

Contacte: Pere Navarro
Correu electrònic: bancdeterres@diba.cat
Telèfon:
934 022 614 Ext. 37246

Xarxa de Sobirania Alimentària de la Catalunya Central 

Correu electrònic: xasacc@xasacc.cat